De debò som propietaris del nostre telèfon?

Imagina’t comprar un cotxe, només perquè el fabricant no fabriqui les peces de recanvi uns anys més tard. El portes per al manteniment rutinari, però l’oli de motor oficial ja no es produeix. Una marca de tercers fa un reemplaçament idèntic i d’alta qualitat. L’utilitzes. No obstant això, en el moment d’arribar a una autopista, un escàner automatitzat nega l’entrada perquè l’oli no té la signatura digital del fabricant original.

Ningú ho acceptaria. Per què l’acceptem en els nostres telèfons?

Quan comprem un telèfon, paguem per la plena propietat, però se sent com un lloguer. Els fabricants de telèfons decideixen quan un maquinari perfectament bo es converteix en paperera simplement negant-se a proporcionar actualitzacions de programar.

La comunitat ja ha demostrat que es un problema artificial. Hi ha grups independents de desenvolupadors (com LineageOS) que creen actualitzacions de programari per telèfons mes antics, mantenint dispositius com el 2016 Samsung Galaxy S7 viu, segur, i funcionant perfectament a dia d’avui.

Però les companyies telefòniques i els gegants tecnològics lluiten amb tres trucs principals:

• Carregadors d’arrencada bloquejats: Les empreses posen un bloqueig digital al telèfon. Tot i que heu comprat el maquinari, es neguen a donar-vos la clau per instal·lar un sistema diferent i actualitzat quan abandonin el vostre.

• Bloqueig d’aplicacions: Fins i tot si aconseguiu instal·lar un sistema segur i creat per la comunitat per mantenir el vostre telèfon viu, intermediaris com Google intervenen. Etiqueten el telèfon com a “no fiable” i bloquegen les aplicacions essencials del dia a dia, com la banca, les targetes de trànsit i els identificadors digitals.

• L’excusa de la “Seguretat”: Les empreses afirmen que bloquegen el programari alternatiu per a la seva seguretat. Però en realitat, els sistemes comunitaris centrats en la privacitat sovint són molt més segurs que el programari obsolet que el fabricant us va deixar. Aquests blocs no protegeixen els usuaris, sinó que protegeixen el control corporatiu.

Per què cal una acció legislativa

El “Dret de reparació” no es pot aturar en els tornavís físics i reemplaçaments de pantalla. Ha d’incloure programari. Un dispositiu reparat i actualitzat no ha de ser tractat com una amenaça o un dispositiu hackejat.

Si la UE pot exigir bateries reemplaçables, pot garantir el nostre dret a controlar el programari dels dispositius que posseïm. Necessitem lleis que garanteixin:

• Doneu-nos les claus: Els fabricants de telèfons han de proporcionar una manera senzilla i immediata de desbloquejar els nostres dispositius. Sense períodes d’espera, sense obligar-nos a crear comptes especials. Si comprem el maquinari, obtenim les claus, com quan comprem un pany.

• Prou de castigar els telèfons segurs: S’ha de permetre que els xips de seguretat de l’interior dels nostres telèfons reconeguin qualsevol clau que hi vulguem instal·lar. Un sistema operatiu alternatiu no hauria de fer saltar automàticament les alarmes d’un telèfon.

• Mantingueu les aplicacions essencials en funcionament: Hauria de ser il·legal que les aplicacions crítiques (com ara les de banca, identificació governamental o transport públic) et bloquegin simplement per haver decidit instal·lar un sistema diferent per mantenir el teu telèfon amb vida.

La veritable propietat implica la llibertat de mantenir, reparar i conservar allò que compres. Ja és hora que la legislació europea faci que els nostres dispositius siguin veritablement nostres.